Vet aquí que en aquest nostre poble, hi ha uns terrenys al peu de la muntanya que unes empreses immobiliàries i l’equip de govern del nostre ajuntament volen cimentar, és a dir, omplir de gratacels centre comercial, i diferents nivells d’alçada per a habitatges, tot multiplicant per set l’edificabilitat de la zona per a benefici d’uns quants especuladors.
En el seu moment les associacions veïnals s’hi van oposar, però poc a poc i d’una en una s’han anat retirant , dissimuladament i amb mil excuses, fins a quedar-ne ben poques. Parlem del pla CAUFEC.
Passats 14 anys de lluita per una edificació més raonable i sostenible, per una urbanització de la zona respectuosa amb el medi, contradient la política municipal i lluitant perquè no s’arrenquin arbres. Tot just ara fa dos anys van talar un seguit d’alzines i pins davant la NESTLE , perquè hi havia de passar una via soterrada i avui, dos anys després encara no s’hi ha fet res i no s’hi farà. Han canviat els plans però els arbres no hi són.
L’equip de govern ven aquest pla com la meravella del segle XXI: 5000 llocs de treball, sales de cinema, 130 pisos de protecció (que estan sortejats i adjudicats des de novembre del 2008), múltiples ingressos en concepte de lloguer d’oficines, més zones verdes..... sense dir que tot el terreny ja era zona verda sense el pla. Tot a canvi de soterrar les línies elèctriques, però només aquelles que molesten per a construir. La muntanya segueix plena de torres elèctriques.
La situació ara és la següent:
Tot allò que no ha pogut aturar el poble i les entitats veïnals, ara resulta que ho atura la crisi. Perquè l’empresa constructora, SACRESA, ha fet fallida. Ens han arrencat els arbres, han destrossat el peu de la muntanya i han deixat a 130 famílies amb un pis adjudicat sense pis, perquè encara ni tan sols havien aplanat el terreny.
I ara què?
Doncs ara és hora de replantejar-se les coses, no ser tant ambiciós, no fer castells en l’aire, no enganyar més a la població i posar-se a treballar per una Esplugues més sostenible i respectuosa i en uns projectes que beneficiïn realment a la ciutadania i no als especuladors de sempre que només pensen en fer-se rics a costa de qui sigui.
Des d’ICV proposem treballar doncs en aquesta línia de respecte mediambiental i humà, sense cimentar la muntanya i fent una ciutat realment agradable, viva i sana. Tot això passa per reduir considerablement l’edificabilitat.
Aquesta història ja la va explicar Isop el segle VI aC amb el conte de la lletera. L’equip de govern s’ha quedat sense el vestit de princesa, sense pollets, sense ous, sense mantega, sense nata i sobretot sense la llet que l’havia incitat a somniar. Encara hi som a temps. Lluitem per tenir una Esplugues més humana.
Lídia Ibàñez (Publicat a El Pont)
FESTA MAJOR I CRISI
Són incompatibles aquests dos conceptes? Doncs, no. En una festa major l’important és sortir al carrer i passar-s’ho bé. Els diners són el de menys. O així hauria de ser!
Ja hem dit diverses vegades que el model de Festa Major que té l’alcaldessa i el seu equip no s’assembla gens al nostre. Nosaltres pensem en una Festa Major, realment popular, basada en la participació activa del teixit associatiu espluguenc i en les activitats que organitzin les nostres entitats.
A nosaltres ens sembla que activitats com el mercat medieval no s’adiuen massa a la nostra ciutat, si bé és cert
que hi passa molta gent, i que atrau també molta gent d’altres poblacions. Però si hem de fer un mercat medieval perquè la ciutadania ho demana, intentem que surti al millor preu possible, i més en temps de crisi, i estalviem-nos intermediaris i busquem alternatives competitives, perquè en aquesta activitat hi ha algú que es fa ric sense fer res.
Hi ha necessitat de portar cantants o grups mediàtics? Aquest any, l’acte “estrella” és un cantant que ha anat passant per diversos programes televisius i que cobra una milionada per venir a cantar una estoneta. El preu del seu catxé és de més de 50.000 Euros, tot això sense comptar muntatge d’escenari i altres extres. Quanta gent creieu que hi pot cabre a la Plaça Catalunyala Música , per exemple i veure actuar i sentir cantar un o una figura de primera fila.
Un tema semblant és el dels focs d’artifici. Els petards que es llencen costen uns 30.000 Euros, que suposant que assisteixin 2000 persones tenen un cost per persona de 15€. Totalment exagerat per a 10 minuts de focs al cel.
Cal que l’ajuntament, amb els nostres diners, faci aquests tipus de despeses? Nosaltres creiem que no.
Així doncs, quina seria la nostra proposta:
Amb crisi o sense crisi volem una Festa Major, en la qual la majoria de la ciutadania d’Esplugues se sentí implicada en la seva organització, que no siguin simples espectadors. Tornar a les tradicions de les festes dels pobles on l’important és sortir al carrer a passar-s’ho bé de manera relaxada, relacionar-se amb els veïns en un ambient festiu, trobar-se activitats o actuacions de les entitats a cada cantonada, poder anar a dinar o a berenar o sopar a una caseta que porta una o altra entitat on els seus membres amb entusiasme i sense l’afany de guany personal preparen aquelles botifarres, xoriços o entrepans que tant de gust venen en certs moments..., sentir els grups de música locals o de localitats properes mostrant les seves propostes..., per la nit ball a les places, cinema a l’aire lliure.... i tot això, amb una mica d’ajut per part de l’ajuntament ens ho poden oferir les nostres entitats. Això sí no pot faltar la fira i les seves atraccions pels més petits, encara que hagi de venir de fora i s’hagi de pagar.
Lídia Ibañez (Publicat a Crònica de la Vida d’Esplugues)
És cert que des de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, l’urbanisme de qualsevol poble o ciutat i sigui qui sigui que hagi estat governant ha millorat i molt.
A Esplugues, això també s’ha donat, i hi ha jugat un paper molt important en aquesta transformació la intervenció de les entitats veïnals que han estat reivindicant la transformació d’espais marginals i que dividien la població, en zones d’equipaments i de connexió entre barris. Tot i això també s’han permès o s’estan permeten alguns desastres urbanístics, el més desmesurat de tots potser és el pla CAUFEC que deixa enrere criteris de sostenibilitat per claudicar per part del govern municipal als interessos especulatius de segons quins grups empresarials.Ara, ja immersos en el segle XXI el model d’urbanisme ha de canviar, hem de portar a la pràctica un urbanisme més social, sense pressions, al servei de la ciutadania, i perquè així sigui és fonamental que aquesta ciutadania participi directament en tots els processos, tant en el disseny de la ciutat, en la planificació i fins i tot en l’execució.
En el nostre ajuntament hi ha oberts diferents espais de participació ciutadana, més ficticis que reals, més d’imatge que veritables i els ciutadans i ciutadanes se n’adonen. Això fa que la ciutadania cada cop es vegi més allunyada de les institucions i que cada vegada es desencanti més de la política i dels polítics a qui veuen com uns simples bons o mals gestors, sense que hi hagi al darrera la voluntat de treballar per uns ideals, amb uns objectius transformadors de la societat, per una ciutat més sostenible, justa i solidària.
Per tal d’impulsar aquests processos participatius, el nostre grup està proposant ple rere ple, la constitució de diferents ens i comissions de treball sobre aspectes urbanístics. Ja fa temps vam demanar una auditoria externa per tal de demostrar la transparència de la gestió. Se’ns va dir NO. La transparència els fa por. El mes passat, demanàvem que els grups de l’oposició fossin presents a la comissió de treball que ha de redactar l’inventari del patrimoni. La resposta és NO, només hi seran ells, els qui governen. La transparència els fa por! En el ple d’aquest mes de juny proposem la creació del Consell Assessor d’urbanisme i Política territorial d’Esplugues per implicar la ciutadania en els temes de planejament i transformació urbanística, tal i com es fa en altres àmbits, mitjançant els diferents Consells Assessors, on a més de les forces polítiques hi ha representats de la ciutadania. Proposàvem que aquest Consell d’Urbanisme fos integrat per representant dels diferents grups polítics, per les AAVV, pels Sindicats, per les Associacions comercials i empresarial i també per tècnics externs especialistes en urbanisme, habitatge i mediambient. La resposta torna a ser que NO, i a més s’afegeixen al NO el PP i CiU. La transparència els fa por! Sobretot si les entitats ciutadanes hi estan presents.
Ens preguntem a què es deguda. Si les coses es fan bé, quin problema hi ha en que tothom pugui dir la seva, que tothom pugui participar, que tothom pugui opinar?
Potser és que no tenen la consciència prou tranquil·la?
Lídia Ibàñez (Publicat a El Pont)
Que estem en una època de crisi ho sap tothom i que la crisi afecta a Esplugues també és evident. Per tant els polítics del govern local prenen un seguit de “mesures” per intentar pal·liar-la. Ens sembla que aquestes “mesures” per una banda arriben tard, per una altra banda sempre perjudiquen als mateixos i encara més algunes són fruit d’una mala gestió dels diners públics per part de l’equip de govern del PSC.
UNA MALA GESTIÓ
Ara us n’explicarem algun cas.
L’AUDITORI:
Després de tenir un projecte d’auditori al carrer Nord, ves a saber per què es comença a construir al costat de la plaça Catalunya a corre-cuita. Com tothom sap, allò és un torrent i també hi passa un col.lector. En la construcció del complex de La Plana ja hi va haver problemes. Doncs bé, ara el projecte està aturat per culpa de la crisi. Només hem fet un gran forat i ja ens ha costat 4 milions d’euros més del previst. No és la crisi qui ha aturat el projecte, ha estat la mala gestió.
LOCAL DEL CARRER JOAQUIM ROSAL
Fa uns tres anys que es lloga un local d’aquest carrer per tal de portar-hi alguna dependència municipal. Per aquest motiu s’hi fan obres, es tiren embans, se’n fan de nous, canalitzacions diferents.... i finalment 3 anys després, sense haver-ne fet cap ús i havent pagat el lloguer corresponent i les obres conseqüents, per culpa de la crisi decideixen deixar el local. Però el propietari del local no el vol com està i exigeix que se li retorni tal com ell el va entregar; així doncs ara toca desfer les obres que s’havien fet anteriorment. Més despeses! Per tant, tornem a dir que no és la crisi qui ha provocat aquesta situació, ha estat la mala gestió. (Us imagineu que deu valdre mensualment llogar un local al bell mig d’Esplugues?)
MERCAT MEDIEVAL- FIRA ESOTÈRICA- CAMPAMENT DE NADAL
Un altra cas de mal ús del diner públic. Fa dos anys que estem intentant que el Mercat Medieval i de retruc els altres dos mercats temàtics, tinguin menys cost per l’ajuntament. Per exemple, el mercat Medieval aquest any té un cost d’uns 18.000€ i ha arribat a costar fins a 30.000 en altres anys. Nosaltres no hem aconseguit que entenguin que es pot fer el mateix amb cost 0€. L’ajuntament, amb els nostres diners paga a una empresa que avisa als artesans, que per la seva part paguen també a l’empresa per poder posar la seva paradeta. És a dir l’empresa es forra sense fer pràcticament res. Sabem que altres empreses han presentat la seva proposta a millor preu i oferint els mateixos artesans i activitats. No se’ls ha acceptat. Sabem que els artesans vindrien, pagant el mateix que paguen a l’empresa, a l’ajuntament, i aquest només hauria de pagar els que fan demostracions d’oficis, els músics que passegen pel mercat i les 4 bales de palla. No ho volen fer. Per què? No ho sabem, però és sospitós oi?
Pot ser que l’any proper sí que ens facin cas perquè ja no hi haurà diners; per causa de la crisi? No, per una mala gestió.
Sembla que és molt fàcil fer ús dels diners que no són teus i en això els gestors del nostre ajuntament en tenen la mà trencada. Dels seus diners i dels seus sous sí que en tenen bona cura, però!
I és que tant en època de crisi com en època de no crisi, no es pot estirar més el braç que la màniga. I aquí ja ens hem quedat sense màniga.
Aquella màxima popular referent a l’ecologia “Pensa globalment, actua localment” també és aplicable a l’economia local.
Lídia Ibàñez (Publicat a El Pont)
I si aixequem la catifa?
Un poble és més que tenir els carrers nets i els parcs cuidats. Tot això està molt bé, i això és el que ens ensenya la revista El Pont. Però, si aixequem la catifa, què hi trobarem a sota?...
- Trobarem persones que pateixen desnonaments. Que les fan fora de casa.
- Trobarem desocupació, molta desocupació tant de joves com de no tan joves. I és que a Esplugues, malgrat no es vulgui dir i malgrat es facin esforços per amagar-ho, existeix la pobresa.
- Trobarem desempar en el govern municipal envers la petició de recolzament de les propostes dels mestres de l’escola pública de la nostra ciutat. Un poble es fa fort si té com a pilar fonamental l’educació i la cultura.
- Trobarem requalificacions de terrenys industrials per edificables, en un moment en que el més important hauria de ser reforçar la producció i crear ocupació. Un exemple és a Can Clota amb els laboratoris del carrer Anselm Clavé.
- Trobarem que el govern municipal crea inestabilitat i confusió a famílies que viuen en habitatges que pretenen requalificar en benefici de no se sap ben bé qui. Tenim un exemple al carrer de
la Riba. - Desviament milionaris de les obres públiques. Al Poliesportiu de les Moreres ja hi ha una desviació de més de 3.000.000 d’€ ( més de 500.000.000 de pessetes) i encara no s’ha acabat, i a l’Auditori una desviació de més de 4000€ ( uns 700.000.000 de pessetes) i el tenim aturat.
- Trobarem que es fan unes ordenances per multar als ciutadans i ciutadanes incívics. El problema és que l’ajuntament no té autoritat moral per sancionar a persones que fan el que el propi ajuntament fa impunement. Per exemple, si un ciutadà talla un arbre serà multat, però si aquest arbre el talla l’ajuntament, sense cap necessitat com ha passat i s’ha demostrat per exemple a l’Avinguda dels Països Catalans, no passa res. O si un ciutadà no té els seus animals de companyia censats, vacunats, és a dir controlats sanitàriament, és multat, i en canvi l’ajuntament té una cinquantena de gats en propietat, tancats i sense cap control sanitari, ni censats, a l’empar d’unes persones que bonament fan el que poden.
Tot això també és Esplugues i no surt al Pont. Està bé que la ciutadania cregui en els seus polítics i en les seves institucions, però no hi hauríem de confiar cegament, hauríem de mirar-nos-ho tot amb ulls crítics i estaria bé que entre tots i totes anéssim aixecant la catifa per veure que s’hi amaga a sota.
Lídia Ibàñez (El Pont de novembre)
